13 desembre de 2009. Prenafeta, col·locació del Pessebre.

Les previsions de temps pel diumenge dia 13 de desembre indicaven que potser de cara a la tarda podria començar a ploure i nevar a la muntanya. Tot això es va avançar i a les 8 ja plovia a Reus. Malgrat tot l'autocar va sortir cap a Prenafeta i un cop allí vam reunir-nos tots al restaurant on hauríem de dinar i vam decidir esperar una mica a començar l'excursió per si el temps millorava. Vam aprofitar per esmorzar i mentre ho fèiem es va a posar a nevar. Al cap d'una hora el temps no millorava però es va decidir, com a mínim, anar a posar el Pessebre a l'antiga ermita de Sant Salvador. D'aquesta manera un bon grup es va posar roba impermeable i va començar a caminar. En poca estona el paisatge del nostre voltant ja era tot blanc. Vam poder realitzar la col·locació del pessebre sota el sopluig que encara ofereix la vella ermita. Un cop fet l'acte iniciàvem la baixada cap a Prenafeta on ens esperaven la resta de companys i una bona escudella ben calenta. També ens vam trobar damunt la taula una figureta de roba obsequi d'una sòcia de la Secció per a cadascú de nosaltres. Des d'aquí el nostre agraïment pel seu detall. Un brindis nadalenc va posar fi a aquesta excursió nadalenca on la neu va ser la protagonista indiscutible.

Les imatges valen més que mil paraules:

Àlbum de fotos:

Posada del Pessebre a Sant Salvador de Prenafeta 13-desembre-2009

i també les del Josep i la Cesca

Excursió Estació de Pradell-La Torre de Fontaubella-La Mola-Llaberia-La Fou-Capçanes 22-11-09

A l’arribar a l’estació no les teníem totes ja que s’havia posat a ploure tot i que les previsions metereològiques no ho havien advertit que ho fes pel Sud. Potser aquesta pluja va desanimar a algú a darrera hora ja que al final només érem nou persones. Malgrat això vam decidir pujar al tren, i tot just sortir el tren del túnel de l’Argentera i entrar a l’estació de Pradell ja havia parat de ploure tot i que estava molt tapat.

En baixar del tren, va començar l’excursió caminant pel tram de carretera que va entre l’Estació fins La Torre de Fontaubella. A partir d’allí comença la pujada fins la Mola pel camí de la Canal del Mig. Aquest camí està molt arreglat en sortir del poble. La pujada per la tartera i la canal va resultar un xic pesada degut a què les pedres estaven mullades per la pluja. Mentre pujàvem la nuvolada es va anar trencant i un ventot fred i fort va començar a entrar. En arribar dalt la Mola vam decidir esmorzar a l'abric que ofereix la torre que hi ha dalt de tot. Aquest mateix pensament havia tingut un altre grup força nombrós d’excursionistes que també s’hi havia refugiat. Vam esmorzar en poca estona ja que feia molt mal oratge i tot seguit començàvem a baixar direcció al Coll del Guix. A mesura que perdíem alçada el vent era menys fort i fins i tot trobàvem alguna raconada on gairebé encalmava. Del Coll del Guix ens dirigim vers la Font de l’Abellar on comença la pujada cap el Portell de Llaberia per un bonic camí molt ben conservat i empedrat i que va pujant suaument. En arribar al Portell es pot comprovar el radical canvi de vegetació que hi ha entre la vessant solana i l’obaga. A partir d’allí ja davallem cap a Llaberia on ens esperaven dues persones de la Secció que hi havien anat amb automòbil. Al poble hi ha moltes cases arreglades i els carrers s’han empedrat amb unes lloses de pedra en moltes de les quals s’hi poden veure uns curiosos fòssils vegetals. Sortim del poble pel camí de Capçanes i anem davallant fins arribar a la Font de l’Horta, al costat de la qual dinem. A diferència de l’hora d’esmorzar, gaudim d'una temperatura molt agradable. En acabar de dinar comencem la baixada pel costat de la Barrancada del Tortó tenint davant nostre una bona panoràmica on podem veure, entre d’altres, el Montalt, la Mola de Genessies, el Pantà i el poble dels Guiamets. Aquest tram de camí està força malmès i ens trobem diversos pins abocats per la ventada de l’hivern passat. En arribar a la Fou comprovem que el riuet amb prou feines du aigua. Agafem un tros de pista que abandonem en poca estona per agafar el senderó que surt a la dreta i que passa per sota el Mas del Collet (ara arreglat com a Hotel) i el Racó de la Sendal (evidentment sense gota d'aigua). El camí torna a enllaçar amb la pista que planeja entre mig de conreus fins arribar finalment a Capçanes.

Allí coincidim amb uns companys de la secció que havien agafat el tren de les 12 i mentre prenem alguna cosa, fem temps fins l’hora que ha de passar el tren. Agafem el tren en un fosc però, segons diuen els rètols propagandístics, remodelat baixador de Capçanes.

Km caminats: 24,8 km
Hora de començar a caminar a l'Estació de Pradell-Torre de Fontaubella: 8:23
Hora d’arribada a Capçanes: 17:17
Alçada màxima: 929m
Alçada mínima: 179m.

Fotos de l'excursió

Descàrrega del track:

Veure fotos al google earth

Pic de la Mainera. Pallars. 3 i 4 d'octubre de 2009

El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre, 21 membres de la Secció ens hem dirigit cap al Pallars a pujar el Pic de la Mainera. Aquesta excursió és fa gràcies a la col•laboració de l’amic Àlex Miró de Sort.

Ens vam trobar dissabte per sopar dissabte a l’Hotel Les Collades de Sort. L’endemà vam trobar-nos a les 7 del matí per esmorzar al mateix hotel i tot seguit distribuir-nos en uns quants vehicles tot terreny que ens havien de dur fins l’indret on començaríem l’excursió. La ruta a seguir passa pel poble de Llessuí i puja per la Vall d’Àssua, on abans hi havia una antiga estació d’esquí. La pista forestal es llarga i va pujant fins arribar als 2100 metres al Pas de la Mainera on vam començar a caminar. Al cap d’una hora ja arribàvem a l’Estany Gran de Mainera on s’hi van quedar els que havien decidit arribar fins allí i els que van optar per pujar fins dalt el cim van seguir. L’ascensió no representa cap dificultat i no és gaire llarga, tot i que el fort pendent que presenta la Pala que hi ha al peu del Coll de la Mainera imposava una mica als caminants. Sortosament va poder-se realitzar sense masses problemes i vam assolir el Pic de la Mainera de 2906 m.

El dia era molt bo i des d’allí vam poder divisar una magnífica panoràmica. Entre d’altres vam poder identificar el Puigmal, la Tosa d’Alp, la Serra del Cadí, el Port del Comte, Montserrat a la llunyania i després ja més propers el Pic de l’Orri, el Monteixo, la Pica d’Estats, el Pic de Sotllo, el Tuc de Certescan, les Agulles d’Amitges. Per la banda de ponent podíem divisar els Bessiberris, el Massís de la Maladeta, el Cotiella, el Posets, llunyà el Mont Perdut. I just davant el Pic de Monastero al Nord i cap al Sud el Montsent de Pallars que ens tapava parcialment la vista envers la Serra del Montsec i els Congostos de Terradets i Montrebei. I just sota nostre els estanys de Peguera vers el Pallars Sobirà i la Vall Fosca i els Estanys de Saburó vers el Pallars Jussà.

Amb poc temps tornàvem a baixar fins arribar a l’Estany Xic de Mainera on vam dinar. Finalitzàvem l’excursió al Pas de la Mainera on teníem els vehicles i ens retrobàvem de nou amb els altres companys.

Data d’inici: 9h 29min
Data final: 16h.47min
Km caminats: 9,800 km
Alçada mínima: 2121m
Alçada màxima: 2906m.

Per veure més fotos:

Pic de la Mainera 2906

Podeu descarregar-vos el track del gps a:


I si voleu veure les fotos mitjançant google earth

Descens d'engorjats: La Peonera (Sierra de Guara) divendres 11-setembre-2009

Sembla que l’anada a la Peonera no ha engrescat gaire als socis de la Secció però malgrat això ens hem aplegats disset persones (la majoria no en formen part) per anar-hi.

La sortida s’ha fet des de Reus a les 7 del matí i al voltant de 2/4 de 10 arribàvem al poble de Bierge, on els qui no en disposaven van llogar el seu vestit neoprè i el casc. Després d’un breu esmorzar, al mateix indret on lloguen els equips vam anar a deixar el vehicle d’arribada al costat de la Presa de Bierge. Allí vam poder comprovar que el cabal que duia el riu Alcanadre ens permetria fer el descens sense problemes. Aleshores ens vam dirigir tots amb la resta de vehicles fins cinc quilòmetres més amunt direcció Rodellar. Just al quilòmetre 12 hi ha un aparcament habilitat pel Parc Natural de la Sierra de Guara d’on surt el camí que ens ha de baixar fins la llera del riu en una hora.

En arribar al riu hi ha altres grups disposats a fer el mateix descens, acordem deixar 10 minuts entre cada grup a fi d’evitar entorpir-nos mútuament. Ens posem amb penes i treballs els vestits de neoprè i cap a l’aigua. L’aigua està força freda, 16 graus, i agraïm els neoprens que tant ens ha costat encabir-nos-hi. Comença l’engorjat, els petits salts, caos i zones fosques “oscuros” es van succeint. Els més joves s’ho passen d’allò més bé buscant el salt més alt que es pugui fer en cada gorg. Al cap de poca estona entrem en una zona on hi toca el sol, són ja al voltant de les dues del migdia. La llum ara dona un aspecte més amable a l’engorjat que no ha deixat en cap moment belles perspectives. Un darrer salt de dos metres ens condueix a una llarga estreta i profunda gorja que poc a poc es va enxamplant fins arribar a la Fuente de Tamara. Fins aquí el descens més esportiu de la Peonera Inferior. Aprofitem per obrir els pots estancs i menjar una mica.

Al cap d’una estona emprenem la marxa pel Canó del Riu Alcanadre, aquí ample però ben encaixonat fins trobar un breu engorjat anomenat “El Puntillo” on aprofitem per saltar des d’uns quatre metres al mig de la cadolla. Fins ara ha fet un bon sol però uns quants trons ens avisen que s’acosta una tempesta, respirem alleugerits que no s’hagi espatllat fins ara. Seguim pel llit del riu, que alguns se’ls comença a fer llarg. Al voltant de les 5 de la tarda arribem a la Presa de Bierge on els més agosarats salten els seus 10 metres d’alçada.

Àlbum de fotos:

Descens de la Peonera, Serra de Guara (Aragó)

Track GPS:

Baixada pel riu Ebre entre Miravet i Benifallet 5-7-9

El diumenge dia 5 de juliol hem realitzat la primera de les tres activitats d'estiu previstes per la secció. Vam baixar des del Pas de Barca de Miravet fins el poble de Benifallet tot travessant el bonic Pas de Barrufemes. Les piragües eren individuals o dobles i també, qui ho va preferir, ho va fer dalt d'una barca gran. Es va esmorzar a mig tram de riu i vam arribar al migdia a l'embarcador de Benifallet. El riu estava ple d'algues i feia que els navegants haguessin de buscar els trams amb menys densitat. En arribar a Benifallet vam arribar-nos a les piscines del poble i després vam anar a dinar al Restaurant el Xiringuito. En acabar de dinar, i sota una forta calor, l'autocar va dur-nos fins la Cova Maravelles, un molt ben conservat conjunt càrstic que hi ha al peu de la Serra de Cardó descobert a finals dels anys seixanta.

dades descens: 12,9 km;
Hora de sortida: 10:12;
Hora d'arribada: 12:50;
temps navegació efectiva 1:58;
temps aturats: 40 minuts

Podeu trobar les fotos:
http://picasaweb.google.es/secelecreus/MiravetXertaEnKaiac5Juliol2009?feat=directlink

El track del GPS a:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=455827

Excursió La Morera-Toll de l'Ou-Punta Pericana-Santa Magdalena 14-6-9

El diumenge dia 14 de juny vam fer la darrera excursió del curs. L'autobús va deixar als excursionistes a la Morera i tot seguit vam enfilar el Grau de l'Agnet. El dia era força calorós amb molta xafogor però un cel lleugerament entelat feia més suportable la calor. Després d'assolida la serra Major vam dirigir-nos cap al Toll de l'Ou pels Grauets del Mateva. Al Toll de l'Ou es va esmorzar. Es notava que ja fa dies que no plou ja que només saltava un rajolí d'aigua. Tot seguit iniciàvem la pujada vers la Punta de Pericana. L'ascensió fou enregistrada com un dels 150 cims assolits per la secció amb motiu del 150 anys del Centre. Després tot passant per la Punta del Peret iniciem la davallada fins Santa Magdalena on vam dinar.


Dades tècniques gps:
Km: 12,1
hora sortida 8:07
arribada: 15:08 temps:7h 1min
temps en marxa: 4h 14min.
cota mínima 719 màxima 1132

Podeu veure les fotos a:
http://picasaweb.google.es/secelecreus/LaMoreraSantaMagdalena1469?feat=directlink

I el track del gps el podeu baixar a:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=455829