La trentena d'excursionistes que ens hem trobat aquest ventós diumenge amb molt mal oratge vam emprendre camí arribant-nos fins l'Ermita de Sant Blai que vam visitar per dins. Repreníem el camí per arribar al Mas de Segimon, propietat de la família Manent, on esmorzàvem al voltant de la seva gran era. L'esmorzar fou breu ja que van començar a caure algunes gotes. El camí va agafant alçada i anem albirant bones vistes cap als Altars de Prades (propers), Puigcerver i el Molló i més llunyana la Mola de Colldejou i Serra de Llaberia. En poca estona enllacem amb el camí vell de Reus a Prades que deixem tot seguit per agafar el trencall del camí privat que du fins el Mas de Borbó.
Arribats al Mas de Borbó, la seva propietària ens obre la Capella del Mas i ens fa una interessant explicació sobre la història del lloc. També ens explica els esforços que s'estan fent per intentar salvar la centenària Alzina . La patologia que pateix l'arbre fa que sigui del tot desaconsellable que cap persona s'hi acosti. Tot seguit pren la paraula el nostre consoci Josep Murgades oferint-nos un breu recull de l'obra de Marià Manent (1) que es refereix a alguns dels indrets que avui visitem en l'excursió. Va acabar la seva brillant intervenció tot comentant alguns exemples de nefonímia de l'Aleixar (noms donats als núvols) que ha anat recollint i publicant el Sr. Albert Manent (2).
Un cop acabat l'acte, abandonem el Mas de Borbó, i agafem el camí de tornada cap a l'Aleixar. No triguem en passar pel Mas del Garrut, que té al seu davant una alzina ben monumental. Seguim baixant fins arribar a l'Aleixar on dinem el famós conill que tanta anomenada ha assolit darrerament.
(1) Dietari dispers (1918-1984); L'aroma d'arç, dietari dispers (1919-1981)
(2) Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat (1994)
Enllaç per veure l'àlbum de fotografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada