Per segon any consecutiu hem triat la Vall de Cardós com a destinació de la nostra sortida de cap de setmana de final de curs. Hi hem assistit dotze persones. Un any més els nostres amics del Càmping Serra de Lladorre ens han allotjat d'allò més bé a les seves boniques instal·lacions. Tots dos dies han estat plujosos i amb neu a les cotes altes, una situació anormal en aquesta època de l'any que fins i tot la gent de la Vall considera una mica estranya. Això ha provocat algun canvi en les excursions previstes per adaptar-nos a les inclemències metereològiques.
Dissabte 1 de juny. Excursió Tírvia-Alins pel Camí Ral de la Vall Ferrera. Aquesta excursió improvisada després d'esmorzar s'ha triat ja que a l'allunyar-se una mica de les muntanyes més altes de la capçalera de la Vall les nuvolades eren menys espesses i teníem menys probabilitats de pluja. Amb vehicles ens arribem fins Tírvia, un poble que va patir els estralls de la Guerra Civil. Agafem el Camí Ral recentment recuperat i que fins els anys quaranta del segle XX esdevenia la principal via de comunicació de la Vall ja que la carretera encara no estava construïda. El camí surt de Tírvia fins arribar a l'Ermita del Roser, segueix planejant a mig aire de la vall fins arribar al magnífic Bosc de Virós que creuem per la seva part més meridional. Comencem a perdre alçada fins arribar al fons de la Vall Ferrera davant del poble d'Araós a l'altra banda de riu. A partir d'allí el camí va paral·lel a la llera de la Noguera de la Vall Ferrera que baixa amb un considerable cabal, fruit de les abundants pluges i d'un desglaç que amb prou feines ha començat. La verdor del paisatge és absoluta i tot sovint creuem petits rierols que baixen per tot arreu. Arribem a Alins on parem per dinar. La inseguretat del temps i el fet d'haver d'estar a les 5 a Tavascan per la visita de la Central Hidroelèctrica ens aconsellen fer el retorn tot desfent el camí d'anada.
Enllaç a l'àlbum de fotografies
Dissabte 1 de juny. Excursió Tírvia-Alins pel Camí Ral de la Vall Ferrera. Aquesta excursió improvisada després d'esmorzar s'ha triat ja que a l'allunyar-se una mica de les muntanyes més altes de la capçalera de la Vall les nuvolades eren menys espesses i teníem menys probabilitats de pluja. Amb vehicles ens arribem fins Tírvia, un poble que va patir els estralls de la Guerra Civil. Agafem el Camí Ral recentment recuperat i que fins els anys quaranta del segle XX esdevenia la principal via de comunicació de la Vall ja que la carretera encara no estava construïda. El camí surt de Tírvia fins arribar a l'Ermita del Roser, segueix planejant a mig aire de la vall fins arribar al magnífic Bosc de Virós que creuem per la seva part més meridional. Comencem a perdre alçada fins arribar al fons de la Vall Ferrera davant del poble d'Araós a l'altra banda de riu. A partir d'allí el camí va paral·lel a la llera de la Noguera de la Vall Ferrera que baixa amb un considerable cabal, fruit de les abundants pluges i d'un desglaç que amb prou feines ha començat. La verdor del paisatge és absoluta i tot sovint creuem petits rierols que baixen per tot arreu. Arribem a Alins on parem per dinar. La inseguretat del temps i el fet d'haver d'estar a les 5 a Tavascan per la visita de la Central Hidroelèctrica ens aconsellen fer el retorn tot desfent el camí d'anada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada