Pedrera del Mèdol-Ferran-Castell de Tamarit-Platja i Punta de la Mora-Bosc de la Marquesa. 19-setembre-2015

Encetem les excursions matinals d'aquest curs amb una sortida cap la zona de Llevant de Tarragona. Ha estat un agradable matí  de final d'estiu on ens hem aplegat 18 excursionistes.

Sortim des d'un dels carrers de la Urbanització de la Mora. Passem per sota la via del tren, creuem l'antiga carretera de Barcelona (N340), passem per sota l'autovia A7 i per damunt l'autopista AP7 fins arribar a l'antiga pedrera romana del Mèdol. No es pot entrar dins el clot però si fer-ne el seu recorregut perimetral i anar-lo veient des dels diferents esguards que s'hi han instal·lat fa poc. Des dels aguaits més elevats també veiem més llunyana la vila de Tarragona i el Cap de Salou i a primer terme les vies de comunicació que creuen la zona. Seguim caminant paral·lels a l'autopista i la carretera per agafar una pista que ens portarà fins el llogarret de Ferran presidit per un dels nombrosos castells que hi ha per tota la vall del Gaià. Anem a trobar la llera del riu, totalment eixuta des que els anys 70 es va construir la presa del Catllar i que va eliminar totalment el cabal del riu en el seu tram final per desviar-lo fins la refineria de Repsol. Seguim per la seva vora per un antic rec que alimentava un molí. Arribem fins la platja de Tamarit on desembocava el riu Gaià. A partir d'aquí anirem resseguint la costa. Passem vora el monumental Castell de Tamarit i, sempre vora la mar, arribem fins la Platja de la Mora que creuem. Passem per la Punta de la Mora i tot seguit ens endinsem cap el Bosc de la Marquesa, preservat in extremis de la pressió especulativa que ha castigat la nostra costa. Passem vora les boniques Cala Becs i Cala Fonda. A partir d'allí ens allunyem del mar per endinsar-nos dins el bosc. En sortim un moment per veure la Torre d'en Grimau i després de caminar uns centenars de metres més per dins el bosc arribem la la Urbanització de la Mora, l'indret des d'on havíem sortit.

Enllaç a l'àlbum de fotografies




Enllaç a l'àlbum les fotografies de la Fina Masdéu

Enllaç per baixar el track i les dades GPS 

Excursió Coll d'Esplugues-Camí Baix de la Gritella-Grau del Saura-Pla de la Guàrdia-Prades 30 d'agost 2015

Des de l'any 1988 en acabar l'estiu, organitzem cada any una excursió amb final a Prades on aprofitem per banyar-nos a la piscina del poble i dinar plegats. La d'enguany ha aplegat un total de 32 socis, 22 dels quals hem fet l'excursió. El dia s'ha llevat encalmat, però amb xafogor i calor i amb l'ensurt de l'incendi forestal que havia cremat a la zona del Grau del Montsant i que feliçment s'estava controlant i extingint. Des de la Gritella érem testimonis de l'actuació dels mitjans aeris que anaven remullant la zona afectada per les flames.

Sortim del Coll d'Esplugues, prop de Cornudella a la carretera que puja a Siurana, i anem resseguint el Camí Baix de la Gritella que en aquella hora del dia resta a l'ombra. El camí va creuant per una zona força obaga amb alguna clariana que de tant en tant ens permet contemplar el Montsant, Cornudella i el Pantà de Siurana. Passem vora la Font del Mas del Canut. El camí va guanyant progressivament alçada tot i que de tant en tant fa alguna breu davallada. Arribem fins la Roca del Frare, al costat d'un hidrant que aprofita l'aigua de la Font de la Bena. En aquest punt deixem el Camí Baix de la Gritella per agafar el Grau del Saura que en poca estona ens porta fins al capdamunt de la Serra de la Gritella. Allí aprofitem per esmorzar. Prosseguim una estona per la pista que uneix Prades amb Siurana fins que l'abandonem a l'esquerra per agafar un senderó una mica esborradís però ben fitat que ens torna un altre cop al capdamunt de la carena, just a l'alçada d'on s'agafa el Grauet de l'Heura. Resseguim la carena de la Gritella, passem sota la línia elèctrica Serós-Reus i arribem al Pla de la Guàrdia des d'on albirem una gran panoràmica envers El Mas d'en Lluc, Albarca, el Montsant, els Segalassos, la vila de Prades i cap al Sud la vall del Barranc de la Gritella o Riuet de Prades i més llunyà el Puig de Gallicant i la Serra de la Mussara. Baixem per un corriol que perd ràpidament alçada fins arribar al Coll de la Drecera des d'on agafem la pista que ens porta a Prades.

Enllaç a l'àlbum de fotografies

Enllaç a les fotos de Fina Masdéu

Enllaç a les dades GPS i track

Cap de setmana a la Vall de Cardós 20 i 21 de juny de 2015

Un any més hem triat el Càmping Serra de Lladorre per fer la sortida de cap de setmana de fi de curs. Ens hi hem aplegat 13 excursionistes. El temps ha sigut força estable, sense cap tempesta i quan encara les fortes calors d'estiu havien d'arribar. Al Càmping Serra hem estat, com sempre que hi hem anat, molt ben acollits per la Dolors Serra i la seva família. L'amic Àlex Miró ens ha proposat dues excursions ben boniques:

Dissabte 20. Presa de Montalto-Estanys de Closells, Naorte i Certascan-Solana de Llurri-Pla de Boavi. 

Deprés d'un bon esmorzar al Càmping Serra ens desplacem amb els nostres vehicles fins la presa de Montalto. A partir d'allí comencem l'itinerari per la pista que va agafant alçada pel solà de la vall. Arribem al petit Estany de Closells on el nostre guia Àlex ens explica amb detall els treballs de recerca i estudi de la fauna que allotja les aigües de l'Estany. Reprenem el camí per un senderó que ens porta fins l'Estany de Naorte, més gran i on també s'hi fa el mateix estudi. Tot i que el nostre destí és l'Estany de Certascan, no agafem el camí que des d'allí hi puja directament ja que la presència d'alguna congesta de neu en alguna canal obaga ens ho desaconsella. Per arribar a Certascan decidim agafar el camí habitual que surt de la pista a l'alçada del riu de Certascan. Arribats a aquesta cruïlla veiem les espectaculars cascades que forma el riu amb gran cabal fruit dels darrers dies de desglaç. En poc més de tres quarts arribem a l'Estany de Certascan on dinem a la vora del refugi del mateix nom. L'Estany un dels més grans d'aquella banda de Pirineu, està a 2230 m i encara hi podem observar els darrers blocs de gel surant damunt les seves aigües. Desfem parcialment el camí i ens arribem camp a través fins al capdamunt del serret que separa la vall de Certascan de la vall de Romedo. Des d'allí albirem sota nostre els bonics Estanys de Romedo i el de Senó. I a l'altra banda, el Pic de Broate, la Pica d'Estats, el Pic de Sotllo, el de Baborte i al fons de la vall, la Cascada de Broate. Darrera nostre el Pic de Certascan. Baixem fins retrobar els nostres companys i per la Solana de Llurri davallem fins el fons de la vall, just a l'alçada del famós Pla de Boavi. Allí retrobem la pista paral·lela al riu de Lladorre. Poc abans d'arribar al punt de sortida trobem les restes d'un gran allau que hi ha hagut aquest hivern i que va a arribar a barrar el pas del riu.

Enllaç a l'àlbum de fotografies

Enllaç a les fotografies de la Fina Masdéu

Enllaç a les fotografies de l'Albert Forns

Enllaç per baixar les dades GPS i el track de l'excursió

Diumenge, 21 de juny. Pleta del Prat-Estany de Mascarida-Campirme.

Després d'un altre bon esmorzar a Casa Serra agafem els vehicles per arribar-nos fins la Pleta del Prat, centre d'esports d'hivern del municipi de Tavascan, situada a 1.720m. A partir d'allí comencem la pujada que entre mig de prats ens ha de portar fins el bonic Estany de Mascarida. Després de l'esforç de la pujada sota el sol de juny alguns s'atreveixen a banyar-se en les seves fredes aigües, d'altres aprofiten per pujar tres-cents metres més i assolir el cim de Campirme de 2.631m. L'ascensió final pel Coll de Finestres no resulta gens difícil. En arribar dalt gaudim d'un magnífica panoràmica de bona part del Pallars Sobirà: el Monsent de Pallars, les Valls d'Espot i d'Àneu i més enrera el Massís de la Maladeta ja fora de Catalunya. La panoràmica també s'extén nord enllà ja en terres de l'Arieja. Al voltant del cim trobem restes de trinxeres i defenses ja que l'indret fou escenari de combats a les acaballes de la Guerra Civil. Per a la davallada desfem el camí de pujada llevat del darrer tram on agafem la variant que passa per la pista d'esquí alpí fins el Refugi de la Pleta del Prat des d'on havíem sortit. Recollim els nostres vehicles i tornem al Camping Serra on gaudim d'un bon dinar de cloenda d'aquest ben aprofitat cap de setmana a la Vall de Lladorre,

Enllaç a l'àlbum de fotografies

Enllaç a les fotografies de la Fina Masdéu

Enllaç a les fotografies de l'Albert Forns

Enllaç per baixar les dades GPS i el track de l'excursió

44 Festa de Sant Jordi i de les Roses. Excursió Vilaverd-Estret i Obagues de la Vall - Rojals. 26 d'abril 2015

L'edició de la 44 Festa de les Roses i de Sant Jordi del 2015 s'ha fet a l'Església de Sant Salvador de Rojals, ha aplegat al voltant d'unes cinquanta persones i l'excursió proposada ha estat sortir de Vilaverd assolint el Coll d'Espadella per tornar a baixar fins l'Estret de la Vall i a partir d'allí anar pujant sostingudament per les Obagues de la Vall fins arribar a Rojals. L'excursió ha estat feta per vint-i-una persones.

El dia s'ha llevat emboirat, fins i tot alguna gota escadussera s'ha escapat mentre caminàvem. La pluja ha arribat quan ja estàvem dinant dins el restaurant de Rojals, en sortir ja havia parat de ploure i vam poder gaudir d'una tarda ben lluminosa mentre baixàvem de Rojals amb l'autocar.

Sortim de Vilaverd a l'alçada de l'estació del tren, passem per sota les vies, creuem la carretera de Montblanc i anem pujant suaument per l'antic camí ral a hores d'ara destrossat pel pas de les motos. Assolim el Coll d'Espadella per on també hi passa la carretera que puja a Rojals. Fins arribar a l'estret de la Vall passem per una zona amb un bon nombre de petites parcel·les de segona residència amb més o menys fortuna a l'hora d'integrar-se al seu entorn. Passat l'Estret de la Vall arribem a les ruïnes del Molí de la Vall de Dins. Tot i el seu estat d'abandó es fa ben palès que segles enrera devia ser un molí força important donades les seves dimensions. Passem vora l'abundosa Font de Jesús o de la Vall i damunt mateix per un petit saltant d'aigua. El senderó va pujant progressivament per la vessant obaga de la Vall. Arribem a una balma de considerables dimensions, de la qual no en sabem el nom, insertada en els gresos del cingle vermell. Aprofitem per esmorzar-hi. Tot seguit una petita grimpadeta i amb el suport d'una cordeta, guanyem el cingle vermell. Enllacem amb un altre senderó que va planejant per l'obaga i va endinsant-se a mig aire de la Vall. El camí està envoltat d'una espesa vegetació i no ens permet tenir gaires vistes, però de tant en tant algun mirador ens permet guitar i gaudir de les panoràmiques de la Vall. Mentre caminem anem sentint constantment el continu cant de moixons propi de l'esclat de la primavera que s'escau a finals d'abril. Poc abans de la modesta Font del Burxoc el camí enllaça amb el que puja del fons de la Vall i que la recorre per la seva solana. Aquest camí, abans ben empedrat, es troba del tot erosionat i malmès pel pas impune de les motos. Des d'aquí el nostre rebuig a aquesta pràctica il·legal que destrossa els nostres camins però que gaudeix d'una total tolerància per part dels actuals poders públics,

Anem guanyant alçada, sortim de la Vall i ja albirem davant nostre l'Església de Rojals on hi arribem en poca estona. Allí ens retrobem amb els que han esmerçat el matí fent la visita a Montblanc i amb els que han pujat directament a Rojals per assistir a la 44 Festa de les Roses i de Sant Jordi. Enceta l'acte el President de la Secció Jaume Gilabert-Padreny amb uns mots de benvinguda i tot seguit l'arquitecte i Soci d'Honor del Centre de Lectura, Sr. Anton Ma Pàmies, en fa la glosa amb un interessant parlament que podeu recuperar tot cliqant aquest enllaç L'Acte acaba amb la benedicció de les roses que són lliurades a tots els assistents i el posterior dinar de germanor al restaurant que hi ha a Rojals.

Enllaç a l'àlbum de fotografies

Enllaç a les fotografies de Fina Masdéu

Enllaç a les fotografies de Fernando Roca-Causachs

Enllaç per baixar el Programa de la 44 Festa de les Roses

Enllaç per baixar el text de la Glosa a càrrec d'Anton Ma. Pàmies (amb fotografies incloses)

Enllaç per les dades GPS i el track

Sant Llorenç de Montgai-Serra del Mont-roig-Cova del Tabac-Camí de les Feixes-Estació de Vilanova de la Sal. 22-març-2015

El primer diumenge de primavera, amb un dia amb temps insegur i finalment plujós, ens hem aplegat nou excursionistes de la Secció per a desplaçar-nos fins la Comarca de la Noguera i fer una excursió de tota la jornada per la Serra del Mont-roig.

Hem deixat els automòbils a l'Estació de Sant Llorenç de Montgai i comencem a caminar tot creuant la vila situada just damunt de l'Embassament que du el seu nom. No hem trigat gaire a començar a pujar en direcció a l'Ermita de Montalegre, coincidint inicialment amb una cursa de resistència que s'organitzava aquell mateix dia. A mitja pujada aprofitem per aturar-nos per esmorzar i després d'una bona pujada arribem a l'Ermita de Montalegre, ben conservada i que esdevé una bona atalaia envers la plana de Balaguer cap al Sud i la Serra del Montsec envers el Nord. A partir d'aqui anem seguint la carena de la Serra del Mont-roig. Assolim la Pala Alta, que amb els seus 950 m esdevé la màxima elevació de la serralda, passem pel Coll de Porta i seguim per la carena fins arribar al Portell de l'Extrem. Durant tota l'estona desenes de voltors volen ben a prop nostre.  Davallem pel Portell per a perdre alçada per a poder resseguir la serralada just a peu de cingle. Sota nostre el poble de Camarasa, i l'espectacular Congost del mateix nom excavat pel riu Segre. Deixem el camí per pujar per un senderó equipat amb cadenes i esglaons fins la grandiosa Cova del Tabac on dinem esmerçant poc temps. Retrobem el Camí que va davallant fins ben a la vora del Pantà de Camarasa on enllacem amb l'anomenat Camí de les Feixes. En seguim el seu traçat planer fins arribar a l'Estació de Vilanova de la Sal. En aquest darrer tram d'excursió apareix una pluja moderada que ens acompanyarà fins el final de l'excursió. A l'Estació agafem el tren de la Pobla de Segur que amb poc més de 7 minuts ens retorna a l'Estació de Sant Llorenç de Montgai des d'on havíem començat aquesta bonica i un xic llarga excursió.

Enllaç a l'àlbum de fotografies

Enllaç a les dades GPS i track de l'excursió

Bellmunt del Priorat-Serra de les Obagues-Mas de Martinet-Camí Ral de Gratallops a Bellmunt. 7-març-2015

L'excursió matinal del mes de març s'ha fet gaudint d'un agradable dissabte amb un temps primaveral on hem pogut copsar les florides d'ametllers. Ens hem aplegat nou excursionistes.

Sortim de l'aparcament de les piscines de Bellmunt del Priorat i ens dirigim per una pista que va passant entre mig de conreus de vinyes i pinedes en direcció Falset. Canviem bruscament de direcció quan trobem a la nostra esquerra el camí ral que va de Falset fins a Gratallops. El Camí puja fins a assolir la Serra de les Obagues i tot seguit va perdent alçada pel vessant nord d'aquesta serra. Es tracta d'un deliciós camí, força ben conservat i que conserva molt bé el seu caràcter de vell Camí Ral. La Serra de les Obagues fa honor al seu nom i el seu vessant Nord ho és força. Arribem fins davant el Mas de Martinet just a l'altra banda del Barranc de la Sardana el qual creuem tot seguit, just abans del seu aiguabarreig amb el Riu Siurana. Mitjançant una petita palanca creuem aquest darrer el qual du unes aigües ben cristal·lines. A partir d'aquí comencem a pujar pel vessant solà de la vall. En arribar al capdamunt tornem a trobar plantacions de vinya molt ben arranjades i un cobert de disseny on hi desen maquinària agrícola. Tot plegat ens demostra la puixança que ha experimentat el conreu de la vinya a la Comarca. Arribem a la cruïlla amb el camí que va de Gratallops a Bellmunt i l'agafem a mà esquerra. Deixem la pista per agafar el vell Camí Ral, menys fresat que l'anterior però que també fa de bon fer. Tornem a baixar per la vall fins creuar un cop més el Riu Siurana per un gual. En un quart d'hora de pujada arribem a Bellmunt on, després de refrescar-nos en una terrassa d'un establiment de la Vila, donem per acabada aquesta bonica excursió.

Enllaç a l'àlbum de fotografies


Enllaç a les fotografies de la Fina Masdéu

Enllaç a les dades GPs i track de l'excursió

Santa Cecília-Camí de l'Arrel-Abadia de Montserrat. 46 Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. 22-2-15

Un any més hem assistit als actes amb motiu de la Renovació de la Flama de la Llegua Catalana a l'Abadia de Montserrat i hem aprofitat  per fer prèviament una excursió pel Massís. Ens hem aplegat una trentena d'excursionistes de tres de les cinc entitats excursionistes reusenques. El dia, amb un pronòstic previ de fort vent arreu del País, ha resultat finalment amb vent bastant feble per la zona de Montserrat i també un dia bastant clar i lluminós amb un fred no gaire intens.

L'autocar ens ha deixat a l'alçada del Monestir de Santa Cecília i allí hem agafat el conegut com a Camí de l'Arrel que va prenent suaument alçada en direcció l'Abadia. Damunt nostre la imponent paret de Sant Jeroni al capdamunt de la qual hi ha la màxima elevació del Massís. El camí és força obac amb alguna clariana que ens permet albirar bones panoràmiques cap el veí Sant Llorenç del Munt, la Serra de Collserola, el Pla de Bages i el Baix Llobregat i més llunyans el Montseny, el Collsacabra, el Berquedà i el Port del Comte. I darrera de tot, el Pirineu més oriental mig tapat pels núvols i la neu aixecada pel Torb que allí hi bufa. Esmorzem en una d'aquestes clarianes. Damunt nostre el Cavall Bernat. Arribem al Pla de la Trinitat i partir d'aquí comença la baixada, guaitem des de la Miranda dels Ermitans ja damunt l'Abadia. Passem pel Pas dels Francesos, entre dos blocs de roca, i seguim baixant per les escales que ens duen al final de l'excursió. Arribem just a temps per assistir als Actes de la 46a. Renovació de la Flama de la Llengua Catalana organitzada per la Unió Excursionista Llançanenca. Després de dinar emprenem viatge de retorn cap a Reus.

Enllaç a l'Àlbum de Fotografies


Enllaç a les fotos de la Fina Masdéu

Enllaç a les dades GPS i track de l'excursió