Per segon any consecutiu hem triat la Vall de Cardós com a destinació de la nostra sortida de cap de setmana de final de curs. Hi hem assistit dotze persones. Un any més els nostres amics del Càmping Serra de Lladorre ens han allotjat d'allò més bé a les seves boniques instal·lacions. Tots dos dies han estat plujosos i amb neu a les cotes altes, una situació anormal en aquesta època de l'any que fins i tot la gent de la Vall considera una mica estranya. Això ha provocat algun canvi en les excursions previstes per adaptar-nos a les inclemències metereològiques.
Dissabte 1 de juny. Excursió Tírvia-Alins pel Camí Ral de la Vall Ferrera. Aquesta excursió improvisada després d'esmorzar s'ha triat ja que a l'allunyar-se una mica de les muntanyes més altes de la capçalera de la Vall les nuvolades eren menys espesses i teníem menys probabilitats de pluja. Amb vehicles ens arribem fins Tírvia, un poble que va patir els estralls de la Guerra Civil. Agafem el Camí Ral recentment recuperat i que fins els anys quaranta del segle XX esdevenia la principal via de comunicació de la Vall ja que la carretera encara no estava construïda. El camí surt de Tírvia fins arribar a l'Ermita del Roser, segueix planejant a mig aire de la vall fins arribar al magnífic Bosc de Virós que creuem per la seva part més meridional. Comencem a perdre alçada fins arribar al fons de la Vall Ferrera davant del poble d'Araós a l'altra banda de riu. A partir d'allí el camí va paral·lel a la llera de la Noguera de la Vall Ferrera que baixa amb un considerable cabal, fruit de les abundants pluges i d'un desglaç que amb prou feines ha començat. La verdor del paisatge és absoluta i tot sovint creuem petits rierols que baixen per tot arreu. Arribem a Alins on parem per dinar. La inseguretat del temps i el fet d'haver d'estar a les 5 a Tavascan per la visita de la Central Hidroelèctrica ens aconsellen fer el retorn tot desfent el camí d'anada.
Enllaç a l'àlbum de fotografies
Enllaç a les dades GPS i track
Visita a la Central Hidroelèctrica de Tavascan: A la tarda visitem la Central Hidroelèctrica de Tavascan, obra faraònica realitzada als anys 60. Excavada a l'interior de la muntanya, recull les aigües dels estanys de la capçalera de la Vall i aprofita l'enorme desnivell de la muntanya. La central és del tipus reversible i s'hi arriba després de recórrer un túnel de 500 excavat a la roca. Actualment no genera cap lloc de treball a la zona ja que està telecomanada des del Centre de Control d'ENDESA a Barcelona. Prèviament ens projecten un breu audiovisual on se'ns expliquen diversos aspectes tècnics i històrics d'aquesta instal·lació.
Enllaç a l'àlbum de fotografies
La jornada es clou amb un bon sopar al menjador del Restaurant del Càmping Serra.
Diumenge 2 de juny. Excursió Estaon-Bordes de Nibrós-Coll de Jou-Lladrós-Càmping Serra. Després d'un potent esmorzar a base de productes de la Vall. Ens dirigim amb vehicles fins el petit poble d'Estaon. La Vall d'Estaon és una vall secundaria de la Vall de Cardós, orientada al sud i sense pistes, carreteres, ni obres hidràuliques a la seva capçalera. El Campirme és el cim que encapçala la vall. Tot això li dóna un remarcable interès a l'hora de ser visitada. Sortim d'Estaon pel Camí de les Bordes que en aquest tram coincideix amb l'anomenat GR 11 dels Pirineus. Creuem el riu d'Estaon que baixa ben impetuós. Passem per davant la Borda de Calatxo i la de Gori. Anem agafant alçada de manera constant però suau. Arribem a les Bordes de Nibrós, un bonic agrupament de bordes, moltes elles encara ben conservades i que esdevenien el sopluig de la gent d'Estaon a l'estiu quan feien pasturar els seus ramats als prats de l'alta muntanya. A partir d'aquí el camí puja amb força pel vessant esquerre de la vall, passa per davant de la Borda de Vidal fins a assolir el Coll de Jou a 1836m d'alçada. Aquest coll està situat en la carena de la Serra Mitjana la qual separa la Vall de Cardós i la d'Estaon. Des d'aquí en un dia clar tindríem una espectacular panoràmica de les valls i muntanyes pirinenques del voltant però les boires les tapen gairebé totes. Comencem a baixar, la pluja va caient intermitentment. Malgrat això algú de nosaltres encara pot collir alguna carrereta, un deliciós bolet. Cap el Sud, on no hi arriben les nuvolades, albirem el Pic de l'Orri i les pistes d'esquí de Port Ainé encara plenes de neu. Creuem el petit poble de Lladrós, i remuntem pel camí paral·lel al Riu de la Noguera de Cardós fins arribar al Càmping Serra. Anem a recollir els cotxes que havíem deixat a Estaon i posem fi a un magnífic cap de setmana que tot i que el temps no ha estat gaire bo, hem pogut aprofitar força i hem gaudit de les atencions que ens han prodigat els nostres amics del Càmping Serra.
Enllaç a l'àlbum de fotografies
Enllaç a les dades GPS i track
