Sant Antoni-Pi de la Carabasseta-Toll de l'Ou-Font de la Pleta-Pont Natural-Congost de Fraguerau 24-11-13

Cinc excursionistes de la Secció ens hem trobat un diumenge fred i ventós. El recorregut proposat, un clàssic del Montsant, tenia el valor afegit que es feia quan en prou feines havien passat sis dies des que hi van caure unes pluges força considerables.

Sortim de Sant Antoni i tot planejant arribem fins Santa Magdalena, des d'allí emprenem la pujada que ens ha de dur fins el Pi de la Carabasseta i tot seguit anem davallant vers el Toll de l'Ou. Aprofitem per esmorzar en un indret a recer on hi tocava el sol. Creuem el Barranc del Parral, que du una mica d'aigua i arribem al Toll de l'Ou. El bon cabal que duia el Barranc dels Pèlags configuren una bellesa remarcable al lloc. A partir del Toll de l'Ou anem pujant pel Camí de la Pleta que passa molt enlairat per la vessant obaga del Barranc dels Pèlags. Deixem el camí una curta estona per dirigir-nos fins al capdamunt de les esquerdes que conformem la Llibreria, que ja vam visitar per dins en una excursió d'un curs anterior. Albirem els Ventadors a l'altra banda; al fons, tancant la vall dels Pèlags, l'Engolidor i resseguint el cingle de conglomerat amunt ja es veu el Pont Natural. Passem per la Font de la Pleta i després el camí retomba per entrar cap a la barrancada del Bidobar. Passem vora de les dues grans roques que caracteritzen aquell entorn: La Bitlla i la Roca del Colom. Creuem el Tros del Celestino i arribem tot seguit al Pont Natural, una esbelta foradada al mur de conglomerat que separa el Bidobar i els Pèlags. A partir d'aquí el camí baixa d'una manera molt brusca per la vora del cingle. Es sent molt propera l'aigua del Barranc del Bidobar que va salvant el fort desnivell amb diversos saltants, el camí s'hi apropa i gaudim de l'espectacle de veure aquest bé de déu d'aigua que va caient entremig del rocam. En arribar al fons de la clotada on s'ajunten els Pèlags i el Bidobar, passem per la Cova Fumada, una balma que sembla recentment habitada i aprofitem per dinar a l'alçada de l'Aiguabarreig dels Pèlags i el Riu Montsant. En acabar de dinar remuntem el Congost de Fraguerau, el conjunt format per les roques esgrogueïdes pel sol de tarda, el bosc de ribera amb colors tardorals i el bon cabal que du el Riu fan que el pas pel Congost esdevingui un veritable plaer pels sentits. Passem vora roques singulars: la Cadireta, el Bisbe, els Tres Jurats, el Cap de Mort... Arribem a les Cadolles Fondes on a partir d'allí deixem la vall del Riu Monsant i acabem l'excursió amb la feixuga pujada que hi ha entre la Font de la Gleva i Sant Antoni.

Enllaç a l'àlbum de fotografies  



Enllaç per baixar el track i dades GPS




Excursió Grau de la Post-Grau del Gris-Grau del Nen de Prades-Grau dels Masets 9 de novembre de 2013

Ens hem trobat 10 excursionistes un matí força ventós de novembre. Deixem els vehicles prop del Corral del Pla, no gaire lluny de Siurana, i des d'allí agafem la pista que en poca estona ens ha de dur fins el Mas de la Barba. Arribats allí contemplem, una vegada més, la seva majestuosa alzina i agafem el senderó que ens ha de dur fins el Grau de la Post. El Grau de la Post es breu però intens, i un cairat de fusta ens permet creuar un petit espadat. Una cordeta facilita el pas per la fusta. Arribem ràpidament fins el fons de la profunda vall on baixa el corrent del riuet de Prades, barranc de la Gritella, del Carcaix o de l'Esquirola (se'l coneix amb tots aquests noms). El creuem amb facilitat donat el poc cabal que du aquests dies i anem agafant alçada per l'altra vessant de la vall per anar a buscar el Grau del Gris. A mitja alçada albirem davant nostre, a l'altra banda de la barrancada, el Grau de la Post per on havíem baixat poca estona abans. Creuem el Grau del Gris i assolim l'extens pla de les Socarrades. Allí, enlloc d'agafar la pista que va fer-se per treure els pins cremats en un incendi, anem a buscar la vora de la cinglera. El senderó és poc precís en aquest tram. Arribem a la vora de dels grans tallats, i els resseguim una estona. La profunditat de la vall del Riuet de Prades i la verticalitat dels cingles que l'envolten es corprenedora. Aprofitem per esmorzar. Seguim per un curt tram amb senderó poc definit fins a tornar a trobar l'anterior pista que ens ha de dur el pal indicador del senderó que porta fins el capdamunt del Grau del Nen de Prades, un centenar de metres enllà.

El Grau del Nen de Prades aprofita una escletxa d'una altra gran cinglera, la que hi ha damunt la Vall del Riu Siurana. Diu la llegenda que el Nen de Prades, nom amb el qual era conegut el joveníssim capitost carlí Pere Balcells, baixà per aquest Grau amb el seu cavall el dia 9 de gener de 1875 escapant-se d'un parany organitzat per l'exèrcit liberal per tal de capturar-lo. La baixada és força pronunciada i cal anar amb cura de no perdre el senderó. En poca estona arribem al camí del Riu Siurana el qual resseguim fins el Molí de l'Esquirola. A partir d'allí agafem la pista fins el Mas de Candí des d'on emprenem la pujada pel camí que ascendeix per la vessant solana del Riu Siurana fins el bonic Grau dels Masets. Els cingles dels voltants estan profusament plens de practicants de l'escalada. Passem per la vora del Maset del Placero i poc després arribem a l'indret des d'on havíem sortit.

Enllaç a les fotos de la Fina Masdéu

Enllaç a l'àlbum de fotos de l'excursió

 
Enllaç per baixar el track i dades GPS

Assistència al 37è Aplec Excursionista dels Països Catalans. Andorra 1-2-3 de novembre de 2013

Un any més ens hem desplaçat una vintena d'excursionistes per tal d'assistir a l'Aplec Excursionista dels Països Catalans. Enguany s'esqueia la 37a edició i es feia en terres del Principat d'Andorra. El temps va ser força agradable, els dies van ser tardorals, sense cap precipitació ni vent que ens fes la guitza.

El dia 1 alguns de nosaltres vam escollir la pujada al cim de la Font Blanca de 2905m d'alçada. Aquest pic es troba a la frontera entre Andorra i l'Aireja (Occitània). L'itinerari escollit consistí en pujar-lo per la Coma de Varilles i fer el descens per la Portella i la Vall de Rialb. Des de dalt del cim vam poder gaudir d'una magnífica vista de les muntanyes pirinenques des dels llunyans Canigó i Aneto fins els més propers Pic de Casamanya o la mateixa Pica d'Estats. En baixar del cim un consoci nostre va patir una caiguda i fou evacuat ràpidament mitjançant un helicòpter, sortosament les ferides patides van ser de poca consideració. Després de gaudir de les vistes des del cim i les cotes altes vam trobar-nos amb els tons tardorals que presenten els boscos caducifolis de cotes més baixes.

L'endemà, dia 2 de novembre, l'excursió triada també fou per aquella mateixa zona de la Parròquia d'Ordino, concretament dins el Parc Natural de Sorteny. Passant per la vora del nou Refugi de Sorteny, que ha d'inaugurar-se aquest mateix mes de novembre, vam ascendir entre mig de boscos i de prats i pastures fins l'Estanyó, un petit estany just al peu del cim del mateix nom. L'excursió fou molt agradable i durant el trajecte vam poder albirar davant nostre l'esbelta silueta del Pic de la Font Blanca assolit el dia anterior.

Al vespre vam assistir al sopar de germanor que congregà a un gran nombre de participants a l'Aplec, on un cop més vam trobar-nos excursionistes de Catalunya, de les Illes, del País Valencià, d'Andorra i de l'Alguer.

L'edició del 38è Aplec del 2014 serà organitzada pel CEC i tindrà lloc al Berguedà.

Enllaç a l'àlbum de fotos de la Fina Masdéu

Enllaç a l'àlbum de fotos de la pujada al Cim de la Font Blanca

Enllaç al track de la pujada al Cim de la Font Blanca


 Enllaç a l'àlbum de fotos de la pujada a l'Estanyó 

 
Enllaç al track de l'excursió a l'Estanyó

49è Dia del Camí de Muntanya. Vandellos 20 d'octubre de 2013

Un total d'onze socis de la Secció ens hem desplaçat fins Vandellòs per participar al 49è Dia del Camí de Muntanya de la IV Vegueria, organitzat pel C.C.E.SERRES DEL MESTRAL.  








Enllaç a l'àlbum de fotografies de la Fina Masdéu 

Enllaç al track penjat per l'organització