Ens hem trobat 10 excursionistes un matí força ventós de novembre. Deixem els vehicles prop del Corral del Pla, no gaire lluny de Siurana, i des d'allí agafem la pista que en poca estona ens ha de dur fins el Mas de la Barba. Arribats allí contemplem, una vegada més, la seva majestuosa alzina i agafem el senderó que ens ha de dur fins el Grau de la Post. El Grau de la Post es breu però intens, i un cairat de fusta ens permet creuar un petit espadat. Una cordeta facilita el pas per la fusta. Arribem ràpidament fins el fons de la profunda vall on baixa el corrent del riuet de Prades, barranc de la Gritella, del Carcaix o de l'Esquirola (se'l coneix amb tots aquests noms). El creuem amb facilitat donat el poc cabal que du aquests dies i anem agafant alçada per l'altra vessant de la vall per anar a buscar el Grau del Gris. A mitja alçada albirem davant nostre, a l'altra banda de la barrancada, el Grau de la Post per on havíem baixat poca estona abans. Creuem el Grau del Gris i assolim l'extens pla de les Socarrades. Allí, enlloc d'agafar la pista que va fer-se per treure els pins cremats en un incendi, anem a buscar la vora de la cinglera. El senderó és poc precís en aquest tram. Arribem a la vora de dels grans tallats, i els resseguim una estona. La profunditat de la vall del Riuet de Prades i la verticalitat dels cingles que l'envolten es corprenedora. Aprofitem per esmorzar. Seguim per un curt tram amb senderó poc definit fins a tornar a trobar l'anterior pista que ens ha de dur el pal indicador del senderó que porta fins el capdamunt del Grau del Nen de Prades, un centenar de metres enllà.El Grau del Nen de Prades aprofita una escletxa d'una altra gran cinglera, la que hi ha damunt la Vall del Riu Siurana. Diu la llegenda que el Nen de Prades, nom amb el qual era conegut el joveníssim capitost carlí Pere Balcells, baixà per aquest Grau amb el seu cavall el dia 9 de gener de 1875 escapant-se d'un parany organitzat per l'exèrcit liberal per tal de capturar-lo. La baixada és força pronunciada i cal anar amb cura de no perdre el senderó. En poca estona arribem al camí del Riu Siurana el qual resseguim fins el Molí de l'Esquirola. A partir d'allí agafem la pista fins el Mas de Candí des d'on emprenem la pujada pel camí que ascendeix per la vessant solana del Riu Siurana fins el bonic Grau dels Masets. Els cingles dels voltants estan profusament plens de practicants de l'escalada. Passem per la vora del Maset del Placero i poc després arribem a l'indret des d'on havíem sortit.
Enllaç a les fotos de la Fina Masdéu
Enllaç a l'àlbum de fotos de l'excursió
Enllaç per baixar el track i dades GPS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada